Bloc de Daniel Bonaventura
Reflexions d'un malalt "Ce"
18 d’oct. 2008
"Entre 14.000 i 17.000 gironins tenen hepatitis C però molts no ho saben"
ENTREVISTAXavier Aldeguer, metge adjunt del Servei digestiu de l'Hospital Josep Trueta de Girona, treballa en equip amb Carlos Huertas i Doroteo Acero. Són responsables del tractament dels infectats d’hepatitis C, un virus que pot arribar a ser mortal i que està canviant els hàbits a milers de malalts, molts dels quals són crònics.
Daniel Bonaventura
-Per què es coneix l’hepatitis C com la malaltia silenciosa?
-Perquè no dóna símptomes. El fetge és una mica traïdor perquè pots tenir una certa inflamació hepàtica sense cap manifestació simptomàtica. Pot fer molts anys que tens la malaltia però no la detectes fins que un dia per algun motiu demanes una analítica.
-Quan contraus la malaltia, què li passa al teu fetge?
-El virus de l’hepatitis C té una especial apetència pel fetge. El contagi provoca una resposta immunològica que comporta una inflamació del fetge. Aleshores s’estableix una mena de lluita entre el virus i la resposta immunològica. Si la resposta elimina el virus, la malaltia es cura. Si no, queda una malaltia en fase crònica que pot estabilitzar-se i no passa res en tota la vida, o bé pot evolucionar en qualsevol moment cap a una cicatrització del fetge, que és el que anomenem cirrosi hepàtica que, efectivament,suposa una insuficiència progressiva i pot desembocar en un càncer que pot comportar la mort.
-Però hi ha persones que emmalalteixen greument de seguida, no?
-Sí. Depèn de les persones. Hi ha qui només de contraure el virus ja desenvolupa en poc temps una malaltia greu del fetge.
-Què passa amb les dones infectades que volen ser mares?
-L’embaràs no està contraindicat.El risc de transmissió al nadó és baix, del 3 al 5 per cent.La malaltia es pot contagiar en el moment de l’embaràs, però sembla més freqüent en el moment del part.
-Quin efecte produeix l’alcohol en un fetge contaminat?
-L’alcohol potencia els efectes negatius del virus, sobretot en les persones amb una ingesta abusiva, és a dir, superior als 50 o 60 grams d’alcohol al dia,quantitat equivalent a un parell de copes de wisky. L’alcohol pot desenvolupar la malaltia en persones infectades que no l’haurien desenvolupat mai.
-Els malalts en la fase de cirrosi poden tenir esperances de trasplantament?
-Sí, però això només és possible en casos molt concrets.
-Quantes persones infectades s’estima que hi pot haver a les comarques gironines?
-Per a una població d’unes 700.000 persones com la que hi ha a les comarques gironines pot parlar-se d’entre 14.000 a 17.000 casos, molts dels quals no saben que tenen la malaltia. Un vint per cent d’aquests 14.000 a 17.000 s’haurien sotmès amb èxit a un tractament i haurien eliminat el virus o bé s’haurien curat espontàniament. Actualment, a les comarques gironines, entorn d’unes 150 persones inicien cada any el tractament que s’aplica per combatre aquesta malaltia. Es creu que a tot el món hi ha uns 170 milions d’afectats, aproximadament un 3 per cent de la població mundial.
-Com s’explica una epidèmia com aquesta?
-És un tema molt clar. L’hepatitis C és el preu a pagar per millorar les condicions sanitàries d’un país. Als països subdesenvolupats no hi ha hepatitis C fins que inicien la millora de la sanitat i els diners arriben per a comprar vacunes, però no per a xeringues d’un sol ús ni condicions d’esterilització. Això, que segurament va passar a l’Espanya els anys 50 i 60, ara està desencadenant una epidèmia a Egipte, país que ha començat a vacunar nens. També s’està detectant en els països de l’Est. La nova onada d’hepatitis C a Catalunya està arribant precisament amb la immigració de l’Est.
-Es pot afirmar, doncs, que és una malaltia generacional?
-És una bona manera d’expressar-ho. És obvi que avui, si les coses es fan correctament, l’hepatitis C hauria de tendir a erradicar-se. No obstant, la possibilitat de contagi en el nostre medi no és zero.
-Quins són els factors de risc?
-Qualsevol punció per transfusió de sang o bé per tatuatges, pírcings o ús de drogues encarna un risc. També compartir maquinetes d’afaitar o raspalls de dents. El simple fet d’haver estat ingressat en un centre sanitari té un risc una mica superior a zero.
-Quin risc de contagi representa la via sexual?
-La transmissió sexual, tan important en l’hepatitis B, en l’hepatitis C és quasi inexistent. Per la saliva tampoc no hi ha contagi. Per transmetre el virus cal que hi hagi contacte sanguini.
-El tractament que s’aplica als malalts d’hepatitis C a Catalunya està a l’alçada a nivell internacional?
-Sí. El sistema sanitari català pateix estretors econòmiques per un problema financer, però encara té l’avantatge que el criteri mèdic és el que mana i l’únic que determina que tots els pacients sense contraindicacions poden iniciar el tractament contra l’hepatitis C. El tractament és caríssim i té molts efectes secundaris adversos. En canvi, el sistema sanitari públic britànic té més limitacions perquè a més del criteri mèdic hi ha el criteri econòmic i no tots els malalts poden iniciar el tractament a costa de la sanitat pública.
-Quin és aquest tractament?
-Consisteix en una combinació de dos medicaments, l’Interferon Pegilat i la Ribavirina, però no funciona en tots els pacients. Un 50 per cent de les persones tractades aconsegueixen eliminar el virus. L’altre 50 per cent, malgrat haver de tractar-se aproximadament durant un any i patir els efectes secundaris adversos, no respon al tractament i queden com a malalts crònics.
-Quins són els principals efectes secundaris d’aquest tractament?
-Els pacients que prenen Peginterferon combinat amb Ribavirina experimenten reaccions locals cutànies a la zona on s’apliquen les injeccions, fatiga, símptomes pseudogripals, pèrdua de pes i de gana, i alteracions de l’estat d’ànim, com ara depressió, irritabilitat, insomni i ansietat. També es pot produir una caiguda dels cabells i és freqüent una anèmia hemolítica per trencament dels glòbuls vermells i un descens dels glòbuls blancs, encara que tots aquests símptomes són reversibles quan se sumprimeix el tractament.
-Hi ha a la vista solucions màgiques?
-No, però els laboratoris estan estudiant una bateria de nous tractaments. Això és important dir-ho perquè tota la gent que no ha respost al tractament actual i s’ha quedat com un malalt crònic ha de saber que d’aquí a uns anys potser tindrà una segona oportunitat.
-Sense caure en l’alarmisme, quines persones han de témer que poden tenir la malaltia?
-Els grups de risc són bàsicament les persones que van tenir transfusions de sang abans de l’any 1989, però si després de tants anys encara no s’han trobat malament és perquè, segurament, tot i poder tenir el virus, mai de la vida desenvoluparan la malaltia. Alarmisme es pot considerar el tractament mediàtic que es va fer del cas de l’anestesista valencià Juan Maeso, que va encomanar la malaltia massivament, perquè apareixien a la tele sempre les persones que estaven més malaltes.
-Canviant de tema, quines expectatives té dipositades en la futura Facultat de Medicina de la Universitat de Girona?
-Moltes i molt bones. És un projecte bo per a Girona i suposa un estímul interessant per als metges que treballem aquí a l’hospital Josep Trueta. Sempre és bo tenir una facultat de Medicina associada a un hospital per elevar els nivells de qualitat. Ens obligarà encara més al reciclatge permanent. De fet, els treballs de col·laboració amb la UdG ja han començat.
(Entrevista publicada al suplement "Salut" del "Diari de Girona" el 29 de maig de 2008)
5
Comments:
Mi felicitación, admiración y reconocimiento por tu Blog pero multiplicadas por varios miles por tu gran coraje y valentía. No me cabe la menor duda de que si solamente un 2% de los "Ces" fuésemos capaces de reunirnos en un acto público reivindicativo, nosotros y los departamentos públicos correspondientes, al igual que muchos de los colectivos privados, actuarían de manera muy distinta a como lo están hace iendo: ocultándonos, menoscabándonos, mal atendiéndonos, condicionándonos y varios más …dEsonos con los que nos encontramos.
Muchas veces y tratando de encontrar justificantes a una serie de comportamientos siempre cada uno encuentra el suyo, pero es una verdadera lástima el que en vez de tratar de buscar entre tres, la tercera opción como es buscar y tratar de encontrar la mejor alternativa posible a la realidad ante cualquier conflicto (y padecer la enfermedad "Ce" es uno muy grande), busquemos las otras dos autojustificaciones que las personas solemos darnos. La primera es negarlo, a lo los seres humanos tenemos tendencia y predisposición y la segunda es huir a través de sustitutivos. Podemos estar descontentos de nuestra situación, pero lo más lamentable es que lo estemos de nuestra condición. En este sentido pienso que has de sentirte muy conforme.
Mi felicitación, admiración y reconocimiento por tu Blog pero multiplicadas por varios miles por tu gran coraje y valentía. No me cabe la menor duda de que si solamente un 2% de los "Ces" fuésemos capaces de reunirnos en un acto público reivindicativo, nosotros y los departamentos públicos correspondientes, al igual que muchos de los colectivos privados, actuarían de manera muy distinta a como lo están hace iendo: ocultándonos, menoscabándonos, mal atendiéndonos, condicionándonos y varios más …dEsonos con los que nos encontramos.
Muchas veces y tratando de encontrar justificantes a una serie de comportamientos siempre cada uno encuentra el suyo, pero es una verdadera lástima el que en vez de tratar de buscar entre tres, la tercera opción como es buscar y tratar de encontrar la mejor alternativa posible a la realidad ante cualquier conflicto (y padecer la enfermedad "Ce" es uno muy grande), busquemos las otras dos autojustificaciones que las personas solemos darnos. La primera es negarlo, a lo los seres humanos tenemos tendencia y predisposición y la segunda es huir a través de sustitutivos. Podemos estar descontentos de nuestra situación, pero lo más lamentable es que lo estemos de nuestra condición. En este sentido pienso que has de sentirte muy conforme.
Mi felicitación, admiración y reconocimiento por tu Blog pero multiplicadas por varios miles por tu gran coraje y valentía. No me cabe la menor duda de que si solamente un 2% de los "Ces" fuésemos capaces de reunirnos en un acto público reivindicativo, nosotros y los departamentos públicos correspondientes, al igual que muchos de los colectivos privados, actuarían de manera muy distinta a como lo están hace iendo: ocultándonos, menoscabándonos, mal atendiéndonos, condicionándonos y varios más ...onos con los que nos encontramos.
Muchas veces y tratando de encontrar justificantes a una serie de comportamientos siempre cada uno encuentra el suyo, pero es una verdadera lástima el que en vez de tratar de buscar entre tres, la tercera opción como es buscar y tratar de encontrar la mejor alternativa posible a la realidad ante cualquier conflicto (y padecer la enfermedad "Ce" es uno muy grande), busquemos las otras dos autojustificaciones que las personas solemos darnos. La primera es negarlo, a lo los seres humanos tenemos tendencia y predisposición y la segunda es huir a través de sustitutivos. "Podemos estar descontentos de nuestra situación, pero lo más lamentable es que lo estemos de nuestra condición". En este sentido pienso que has de sentirte muy conforme.